L'opinió pública islandesa estava preocupada que no s’investiguessin les raons de l’enfonsament del seu sector bancari. Hi havia un profund desig de veure si hi ha hagut desviament de fons o lucre personal.
(...) El Govern islandès no està obligat a transformar la garantia de dipòsits en una garantia total d'Estat. I la culpa és compartida. Les autoritats islandeses no van controlar com havien, i és cert que el país patia de relacions incestuoses entre supervisors, polítics i banquers (és el que investigo), però també que les autoritats angleses i neerlandeses van ser negligents, no van exercir el control que exigeix la llei europea. Però això no és raó per a que el pobre pescador Jonas pagui els riscos d’estalviadors holandesos i britànics atrets per tipus d’interessos altíssims. (...) La posició intransigent d’anglesos i holandesos va venir perquè temien que si la gent veia que les garanties bancàries no cobreixen el 100%, hi hauria una retirada massiva de dipòsits. S'havia d’evitar de qualsevol manera, tan els feia Islàndia, la llei... Pura 'realpolitik'.
Beatriz Navarro, entrevista a Eva Joly, "Los paraísos fiscales son una incitación al pillaje en África", La Vanguardia 28-02-2010.
