Una onada d’austeritat fiscal es precipita sobre Europa i Estats Units. La magnitud del dèficit pressupostari –com la de la recessió- ha agafat a tothom per sorpresa. (...)
(...) La visió miop dels bancs va contribuir a crear la crisi: no podem deixar que la visió miop del Govern –empès pel sector financer- la perllongui. (...)
El sector financer ha imposat enormes externalitats sobre la resta de la societat. La indústria financera nord-americana va contaminar el món amb hipoteques tòxiques, i en consonància amb el principi “el que contamina, paga”, se’ls hauria de cobrar els impostos.
(...) El dèficit per finançar la guerra o per ajudar gratuïtament al sector financer (com va succeir en una escala massiva a Estats Units) va generar passius (...), imposant una càrrega per a les generacions futures.
Malgrat això, les inversions públiques d’alts rendiments que es paguen per si soles poden millorar realment en benestar d’aquestes generacions [futures] (...).
Joseph E. Stiglitz, Los peligors de la reducción del déficit, El País 14-03-2010.
