El descobriment de com la corrupció i els paradisos fiscals minen el desenvolupament dels països pobres li va crear "una indignació impossible d’aplacar", adverteix l'eurodiputada Eva Joly (...). Ara planeja desemmascarar i acabar amb la perniciosa relació entre paradisos fiscals i subdesenvolupament a l'Àfrica. (...).
En aquest anys intentaré posar la lluita contra els paradisos fiscals a l'agenda política com un element clau de la política de desenvolupament. (...)
Ha estat una constant des que als 52 anys, per atzars de la vida, vaig descobrir que la corrupció no era un fenomen marginal. A través de les meves investigacions vaig veure que era un sistema i no un accident, que les multinacionals tenien fons secrets, que la corrupció formava part de les seves pràctiques comercials... També vaig descobrir la relació que això té amb Àfrica i vaig comprendre que els africans estaven finançant a una part de l’elit francesa. En el cas Elf, vaig veure el paper dels paradisos fiscals en tapar aquests fluxos. Vaig decidir dedicar la resta de la meva vida a combatre la corrupció, el blanqueig... Durant 7 anys vaig treballar pel Govern noruec en la lluita contra la corrupció, primer a escala nacional i després en el vessant del desenvolupament, per empènyer a altres a actuar. Però vaig decidir entrar a la política perquè vaig veure que això no era suficient. Cal canviar el sistema.
[Quina és la relació entre evasió fiscal i subdesenvolupament?] He dedicat 20 anys a entendre-ho, és difícil explicar-ho en uns minuts... Les estructures opaques dels paradisos fiscals permeten ocultar el propietari dels fons (...). La seva existència és una incitació al pillatge. El apetito és insaciable. Són una incitació a destruir les institucions democràtiques per al benefici personal. En els anys d’alliberament del colonialisme, de 27 països només 5 tenien règims presidencials; avui només n'hi ha 3 de parlamentaris. No és quelcom innocent: és per robar millor. Hi ha una altra relació realment neocolonial. En els paradisos fiscals, hi ha centenars de milers d'empreses fictícies que només tenen un objectiu fiscal. Amb trucs comptables i manipulant el preu de les transferències, les multinacionals aconsegueixen no pagar impostos allà on operen. És un sistema recolzat pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, els qual han venut la idea que els llocs de treball que es crearien a Zàmbia o Tanzània eren el més important. Això és fals, el preciós són les primeres matèries. És una forma d’esclavatge modern, un model de desenvolupament que ha fracassat.
Beatriz Navarro, entrevista a Eva Joly, "Los paraísos fiscales son una incitación al pillaje en África", La Vanguardia 28-02-2010.
Assumptes relacionats: Canvi de rumb, Paradisos fiscals, Corrupció, Neocolonialisme
