Les empreses familiars tornen a ser les mimades dels bancs de negocis: quan tot el país pateix el "tancament del crèdit" de la banca, aquestes empreses compten amb un fort finançament alternatiu en la família accionista. El recolzament familiar més comú és la reinversió dels beneficis, la qual s'ha disparat en els darrers dos anys, però cada cop són més freqüents els avals de crèdits –els quals sempre s'han fet a les pimes- i les ampliacions de capital per cobrir pèrdues. En les empreses que volen i poden aprofitar la crisi per créixer, les famílies participen en la compra junt amb la seva empresa o la compren directament.
(...) Les empreses familiars són de les poques que poden assumir aquests requisits [d’exigència dels bancs de més fons propis], ja que solen estar poc endeutades i generen molt flux de caixa lliure, i perquè poden pagar aquesta part en efectiu, recorrent a les reserves que han acumulat els bons anys, o directament als accionistes. (...) Fonts empresarials van recordar que "la família aporta el finançament més barat i més flexible: no demanarà interessos ni voldrà recuperar la seva inversió fins que la situació de la seva empresa ho permeti".
