Compendi dinàmic de Fukushima*



El temps passat d’ençà l’inici de l’accident de la central nuclear de Fukushima i els esdeveniments permeten fer una sèrie de consideracions tant sobre Fukushima com sobre l’energia nuclear.

S'han fet palès una sèrie de coses importants per sí mateixes i per haver-se produït a Japó, país amb industria nuclear, disciplinat, on es té en compte els altres i amb experiència amb terratrèmols i la radiació nuclear. És una de les primeres economies mundials i el tercer en generació electronuclear.

En un camp tan globalitzat com és l’energia nuclear les conseqüències d’aquest accident ja tenen conseqüències globals, més enllà de les derivades de Txernòbil. Presentem aquí les conseqüències més rellevants en països significatius i que han estat publicades.

Qüestions prèvies a l’accident
  • La central estava dissenyada per un terratrèmol màxim de 7 graus. La realitat ha estat de 8,9 graus.
  • La central es va construir a tocar el mar per reduir costos.
  • Les proteccions contra tsunamis no en preveien un com el que ha succeït.
  • No es va fer cas de les deficiències criticades del tipus de reactor. Tot i això, s'ha emprat un nou tipus de combustible que conté plutoni, subministrat per França.
  • No es va fer cas de l’advertència que la central no resistiria terratrèmols forts.
  • No es van prendre mesures pertinents després de problemes en centrals nuclears per terratrèmols de 6,8 graus.
  • No s'havia previst aquest tipus d’accident.
  • L’empresa operadora no va fer algunes de les revisions obligades i va falsejar documents.
  • Les funcions de promoció de l’energia nuclear i de la seva supervisió depenien del mateix ministeri.

Qüestions post-accident
  • No s'ha disposat de personal prou qualificat.
  • S'ha recorregut a tècnics estrangers massa tard.
  • La informació de l’empresa s'ha proporcionat tard, parcialment i amb valors que s'han desmentit més tard.
  • S'han utilitzat mètodes sense que, aparentment, s'haguessin considerat les seves conseqüències, com on aniria a parar l’aigua abocada per refrigerar la central.
Qüestions internacionals
  • Els tres casos reconeguts amb fusió del nucli (meltdown) s'han donat (a EUA, URSS i Japó) en països amb indústria nuclear situats entre els quatre països amb més nuclears del món (el quart és França), i en diferents tecnologies (PWR, grafit-gas, BWR respectivament). Vandellós I (tecnologia francesa) va estar molt a prop de la fusió del nucli.
  • Tècnics crítics, entitats i ONGs de caire ecologista han mostrat proporcionar –en general- una informació encertada i actualitzada.

La Unió Europea
  • Ha demanat una prova de seguritat a totes les centrals, pronosticant que no totes la passaran satisfactòriament.

Alemanya
  • Hi ha hagut protestes massives.
  • El Govern ha retirat la llicència per operar les centrals més enllà dels 40 anys.
  • Ha desconnectat temporalment les set centrals més antigues.
  • El Govern ha pagat un alt preu polític per la seva política nuclear anterior.
  • El Parlament ha decidit prescindir de l'energia nuclear el 2022.
  • Les empreses elèctriques ja han començat a preparar-se a l'escenari post 2022.
  • Junt amb Luxemburg, ha demanat a Sarkozy que tanqui la central de Cattenom, prop de les seves fronteres.

Espanya
  • Les poques intervencions de membres del Govern han minimitzat la situació o mentit, com a l’afirmar que "la central había resistido el terremoto".
  • Universitats, organismes, empreses i tècnics nuclears han tingut –excepte honorables excepcions- un paper molt passiu, minimitzant i simplificant la situació.
  • No hi ha hagut la valentia d’anunciar una revisió de les centrals de Garoña i Cofrentes, iguals a les de Fukoshima.

Xina (primer constructor mundial de centrals nuclears)
  • Les futures centrals nuclears es construiran a l'interior enlloc de a la costa.
  • Ha congelat 50 nous projectes.

Itàlia
  • Ha aprovat en el referendum de juny 2011 no construir centrals nuclears.

Suïssa (40% d'electricitat nuclear)
  • El govern ha decidit el maig 2011 prescindir de l'energia nuclear i tancar progressivament les cinc centrals en funcionament.


Organismes internacionals reguladors
Són l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i, per a Europa, Euratom. Incorporen les funcions de promoció de l’energia nuclear i de les mesures de seguritat i control. O sigui, són jutges i part!

La responsabilitat civil de les empreses està molt limitada per lleis. No cobreix els efectes deguts a terratrèmols o incendis, ni les conseqüències de la radioactivitat, ni les reclamacions passats 20 anys de l’accident.

Els organismes sanitaris no tenen competències plenes, o a vagades inclús parcials, sobre la radiaoctivitat. L’OMS depèn de l’OIEA, a casa nostra el tema sanitari depèn de la conselleria de la qual depenguin les centrals nuclears.

Aquesta organització de competències ve a demostrar quina és la seguritat que governs, empreses i assegurances tenen en la realitat de les centrals nuclears. També demostra la qualitat i la garantia de les informacions i decisions de caire sanitari relacionades amb l’energia nuclear.


Articles específics:

(Més informació en construcció)