Política energètica de Sarkozy al Magrib: gas, petroli i urani a canvi de centrals nuclears**

Oferta a Alger el juliol 2007
Quan va visitar Alger, el 10 de juliol, Sarkozy va ser més explícit. "Tenim tanta necessitat de garantir el nostre proveïment de gas per al futur com Algèria de poder comptar amb un accés segur al mercat francès i europeu", va declarar (...). A canvi, va afegir, "França disposa de tecnologia nuclear quan Algèria està ja pensant en el que passarà més enllà del petroli".
"Simplificant una mica, Sarkozy demana a Algèria que li proporcioni l'energia del present i s'ofereix a subministrar l'energia del futur a curt termini, és a dir, la nuclear", assegura un diplomàtic europeu acreditat al Magrib. Per ara, Sarkozy no ha subscrit cap acord, però el desembre tornarà a Alger per intentar tancar-los. Algèria té ja dos petits reactors nuclears experimentals en Drari i Ain Usera.
L'estabilitat de l'abastament energètic és tant més important des que, a principis de mes, l'Agència Internacional de l'Energia publiqués un informe alarmant en què preveu que a partir del 2010 i, sobretot, de 2012 el mercat del petroli travessarà una etapa molt difícil.
Dues setmanes després de visitar Alger, Sarkozy va fer a Trípoli ofertes similars. La seva reeixida mediació per obtenir l'excarceració de les infermeres búlgares li ha permès entrar a Líbia per la porta gran. Tots dos països van signar el dimecres, entre d'altres acords, un memoràndum sobre cooperació nuclear. Hauria de desembocar en la construcció per part de França d'una central nuclear a Tajoura per a la dessalinització de les aigües mediterrànies. Areva, una empresa francesa dedicada a l'urani, obtindrà també permisos de prospecció.
L'energia "nuclear és la del futur", ha declarat el president francès a Trípoli per justificar la seva iniciativa. "Com es desenvoluparan els països del sud de la Mediterrània si no els donem l'energia del futur?". "Com lluitarem contra el fanatisme i el terrorisme si no es desenvolupen?".
"El problema és que quan s'introdueixi, l'energia nuclear crearà a la riba sud dues categories de països: aquells que, com Algèria, poden pagar-la, i aquells que, com el Marroc, amb prou feines podran usar-la", adverteix Mohsen-Finan. "Trencarà equilibris".
Per apaivagar la por que suscita el seu acostament a un país com Líbia, Sarkozy ha sondejat als magribins sobre la seva disposició a ingressar en un "banc mundial de combustible nuclear que posaria l'energia atòmica a l'abast de les nacions emergents, però impediria el seu ús per fins militars". Si es crea, dependrà de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica.
Tot i així, les iniciatives presidencials provoquen recels. Gernot Erler, el número dos de la diplomàcia alemanya, ho va deixar clar ahir al subratllar que "el risc de proliferació augmenta amb cada nou país que accedeix a l'energia nuclear".
I. Cembrero, Gas y petróleo a cambio de energía nuclear, El País 28-07-2007.

Oferta al Marroc l’octubre 2007
Un últim acord obre la via a que França s'erigeixi en Safi, a 500 quilòmetres al sud de Rabat, una primera central nuclear a la qual Rússia va mostrar interès. París va enviar a la primavera una delegació per temptejar el terreny. La multinacional francesa Areva i la marroquina Office chérifien des Phosphate subscriure un conveni per extreure urani a partir de l'àcid fosfòric. (...)
Si França i el Marroc instauren una cooperació en aquest àmbit, el següent pas consistirà, en bona lògica, en què Areva construeixi una central nuclear en sòl marroquí.
Ignacio Cembrero, Sarkozy logra 3.000 millones de euros en contratos en Marruecos, El País 24-10-2007.

França nuclearitzarà el Marroc i Líbia; Iberdrola pretén importar-ne l’electricitat
Ni els russos de Atomstroyexport, que van viatjar a Rabat el març, ni els nord-americans de General Electric, que van vendre un reactor experimental instal·lat a Maarmore, prop de la capital marroquina. Serà França la que nuclearitzat Marroc, com també ho farà amb Líbia i aquí a un mes ho intentarà amb Algèria. Quan Tunísia opti, al seu torn, per aquest tipus d'energia, també elegirà el seu proveïdor a l'antiga metròpoli. (...)
Nicolas Sarkozy, el president de França, es va acomiadar del Marroc, dimarts, anunciant en el sopar que li va oferir el rei Mohamed VI que els dos països llançarien "un nou gran projecte, el de l'energia nuclear civil". El seu seguici va precisar que, en breu, es signarà un acord marc i s'estudiarà la ubicació de futures centrals per a producció d'electricitat i dessalinització d'aigües.
(...) A Espanya, alguns van defensar el 2005 la idea que les futures plantes marroquines subministrin també electricitat a la Península, on regeix la moratòria que impedeix erigir noves centrals, segons fonts del sector.
L'empresari Aldo Olcese, president de Fincorp i gran coneixedor del Marroc, va fer lobby per compte d'Ignacio Sánchez-Galán, president d'Iberdrola. Va intentar esbrinar en Moncloa, Indústria, etcètera, si, en associació amb companyies franceses, les elèctriques espanyoles podien oferir nuclearitzat Marroc a canvi de quedar-se amb part de la seva producció. La seva idea no va tenir bona acollida.
Ara és França la que nuclearitzat sola al veí del sud i el convertirà a més en un gran productor d'urani. Areva, el gegant francès de l'energia nuclear, i l'Office chérifien des Phosphate subscriure un protocol per produir aquest metall, el preu no para de pujar. (...)
La perspectiva nuclear ha aixecat la moral dels dirigents marroquins, que confien ara en poder fer més contrapès a Algèria, el seu rival, gran exportador d'hidrocarburs, les reserves de divises acaben de superar els 63.000 milions d'euros, un rècord històric. Sarkozy aspira, però, també a nuclearitzat Algèria. Ja ho va deixar caure durant la seva primera visita, el juliol, quan va suggerir intercanviar l'energia del present-els hidrocarburs algerians, dels que França no és gran consumidora-amb la del futur, és a dir, la nuclear.
...)La premsa algeriana va especular amb que el país podria adquirir en els propers anys ni més ni menys que una desena de centrals per les quals pugnaria també els russos.
reva obtindrà en breu concessions per buscar urani en el sud de Líbia. "La geologia és la mateixa que a Níger, on Areva explota mines importants", ha recordat Sarkozy. El Govern de Niamey acusa fins i tot veladament a la multinacional d'encoratjar la rebel · lió dels tuaregs per afermar el seu control del nord del país i impedir així la competència xinesa. Queda pendent per a França la nuclearització de Tunísia, però la signatura, el desembre de 2006, d'un acord franc-tunisià per a la cooperació en l'ús pacífic de l'energia nuclear augura per a París un futur prometedor.
Ignacio Cembrero, Francia nuclearizará el Magreb, El País 28-10-2007

Però la proposta del president [de França] de crear del no-res una Unió Mediterrània (UM) aliena a la UE i composta només pels països riberencs es redueix a un mer embolcall retòric-diplomàtic d'una renovada grandeur al nord d'Àfrica, la principal veritat tangible radica en l'obtenció de contractes per vendre plantes nuclears i l'AVE.
Xavier Vidal-Folch, Zapatero ante Sarkozy, 10-11-2007

Signatura d’acord nuclear amb Algèria el juny 2008.
El primer ministre francès, François Fillon, ha signat avui a Algèria acords en matèria militar, nuclear d'ús civil i financer, al començament d'una visita de dos dies durant la qual intentarà també convèncer les autoritats algerianes de les bondats del projecte d'Unió per la Mediterrània impulsat pel president francès, Nicolas Sarkozy. (...)
Preveu, entre altres coses, la creació a Algèria d'un Institut d'Enginyeria Nuclear i, finalment, la construcció de centrals nuclears a Algèria. França ha signat acords per construir centrals nuclears en diversos països, entre ells Regne Unit o la Xina. (...)
Sobre l'acord per al desenvolupament de l'energia nuclear per a ús civil, Fillon ha dit que era "fonamental" i ha recalcat que es tracta del primer compromís d'aquest tipus amb un país del Magrib. Sarkozy ja va aconseguir concloure l'acord en matèria nuclear civil amb Algèria en una visita a finals de l'any passat. (...)
Agències, El primer ministro francés firma en Argelia acuerdos ernn materia militar y nuclear civil, El País 26-06-2008


El programa nuclear de Sarkozy a l‘Àfrica: urani a canvi de centrals (març 2010)
Nicolas Sarkozy ha fet de la energia nuclear el seu privilegi exclusiu. El president francès està disposat a sembrar Àfrica i El Magrib de centrals nuclears, com única alternativa energètica al petroli que s'esgotarà en un termini mitjà. A l'agenda presidencial: garantir en la mesura del possible el monopoli del mineral d'urani procedent de les excolònies franceses d'Àfrica.
La premsa francesa especialitzada ha revelat l'existència d’un acord franco-algerià per emprendre una nova ruta del transport de mineral uraníferes procedent de Níger en direcció una Europa (...).
Nicolas Sarkozy inaugurava a principis de març una conferència internacional a París dedicada al futur de l'energia nuclear. Hi van acudir 65 països, Àrabs i Africans en gran part.(...)  Els presents van aspirar a dotar-se de reactors nuclears d’ús civil i produir electricitat. Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Jordània, tots ells candidats a adquirir la tecnologia de gala, van enviar els seus ministres d'Energia i alts funcionaris de l'Estat. (...)
A més de garantir les necessitats internes de França, Sarkozy pretén arrencar sucosos contractes a Algèria, Txad, Líbia, Camerun, l'Àfrica central, Gabon i altres tantes excolònies on abunda el mineral cobejat. L'augment de preus de l'urani ha despertat en aquests països les seves ambicions.
Pedro Canales, El uranio de Níger pasará por Argelia camino de Europa, El Imparcial 21-03-2010.

L’orgull nacional francès aspira omplir el món (juny 2011)
França va fer de la nuclear seva aposta energètica i la seva bandera tecnològica. Sempre va aspirar a omplir el món amb els seus reactors EPR, una tecnologia que venia com més senzilla i barata que la dels Estats Units. Sarkozy s'ha prodigat en viatges al Magrib i per Europa tractant de vendre el renéixer nuclear a través del gegant públic Areva.
Rafael Méndez, Un orgullo nacional, El País 17-06-2011.