Els trenta i un volums de documents relatius a les massacres efectuades pels catòlics irlandesos durant la rebel·lió de 1641 i les no menys cruentes represàlies de l’exèrcit anglès a les ordres d’Oliver Cromwell són considerats per alguns historiadors el primer dossier de crims de guerra del qual se’n té coneixement.
Les gairebé vint mil pàgines (...) relaten les atrocitats comeses en la seva major part per catòlics rebles irlandesos contra colons protestants escocesos, una sèrie d’atacs que van comença a l’Ulster, es van estendre per tot el país i que encara formen part de la mítica Ordre d’Orange nord-irlandesa, que els recorda en els seves ensenyes i banderes. Els successos van ser el pretext emprat per Cromwell per aniquilar a dues derrotades guarnicions.
La detallada descripció dels assassinats en massa, violacions, robatoris, linxaments i crema de poblats sencers el segle XVII per part dels rebels catòlics va ser considerada durant molt temps secret d’Estat, donada l’explosiva naturalesa de les seves al·legacions. Però l’actual govern considera que ha passat prou temps per a que la veritat surti a la llum, i permetrà que es pengin a internet en un ambiciós projecte acadèmic (...). Un factor important per a que això hagi estat possible és la satisfactòria conclusió del procés de pau nord-irlandès i el clima de diàleg entre unionistes i republicans.
La rebel·lió irlandesa d’octubre de 1641 es considera un element decisiu en la formació de la identitat nacional (...). La majoria dels documents que ara es faran públics consisteix en testimonis de familiars i amics de víctimes recollits per religiosos de l’Esglèsia d’Irlanda (anglicana).
Rafael Ramos, Masacre nada virtual, La Vanguardia 9-03-2010.
