El diumenge al matí, un grup d’homes armats amb armes de foc i matxets va acabar amb la vida de centenars de persones –les xifres oscil·laven entre els 300 i els 500 morts- en un nou episodi del conflicte ètnic-religiós, encara que d’arrels político-econòmiques, que castiga la regió. (...)
“Entre les tres i les sis del matí del diumenge, diversos fulanis (ètnia musulmana del nord de Nigèria) van atacar tres suburbis cristians. (...)
Els atacs es produeixen poc després d’un mes i mig dels enfrontaments entre zones cristianes i musulmanes de Jos, que llavors es van saldar amb 326 morts. (...) l’atac de diumenge (...) apunta a una represàlia pels xocs de principi d’any.
Malgrat que cal situar la religió en el context del conflicte, amb el nord de Nigèria musulmà i el sud principalment cristià (de fet, la ciutat de Jos, capital de l’estat de Plateau, està dividida en àrees musulmanes o cristianes), el succeït no és un batalla entre religions. O no únicament. Les divisions ètniques, polítiques i econòmiques nidifiquen a les arrels del conflicte.
Els pobles musulmans del nord de Nigèria (...), nòmades, ramaders i petits comerciants, són vistos com una amenaça pels agricultors cristians, que temen per les pastures. El fet que els primers recolzin, en general, al partit de l’oposició, el People’s Party, mentre la comunitat cristiana sigui partidària del partit governant, el People’s Democratic Party, afegeix a la disputa per la terra un component perillós: la lluita pel poder polític. I això és sinònim de diners en el primer productor de petroli d’Àfrica i un dels països més corruptes del món. (...)
Ahir el portaveu del Vaticà (...) va sortir al pas dels que apuntaven una guerra cristiano-musulmana i va subratllar l’arrel social del conflicte.
Xavier Aldekoa, Cientos de muertos en un nuevo choque étnico en el centro de Nigeria, La Vanguardia 9-03-2010.
